Ricard Conesa / Roland Sierra
Qui vagi sovint al cementiri de Sant Sebastià de Sitges, segurament s’haurà fixat en una tomba que hi ha situada a la part sud de la quadrícula central. És un panteó tot pintat de blanc amb forma de volta d’aresta i coronat per una petita cúpula rematada per una creu. L’accés a la tomba queda delimitat per quatre reixes de poca alçada col·locades entre les columnes, les quals presenten uns senzills contraforts a cada angle. Al bell mig del panteó es troba una llosa de marbre gris on hi ha gravades una creu i les següents paraules: a l’esquerra, “En Garraf a 4 de abril de 1938”, i a la dreta, ”Cerrado a perpetuidad”.Sota d’això, també gravats, hi ha la xifra “MCMXXXVIII” i el nom i els cognoms de deu persones.
Qui eren aquestes persones? Què hi fan, enterrades aquí? El primer que salta a la vista, quan hom observa la tomba, és que van morir l’any 1938, en plena guerra civil. Ara bé, quines fores les circumstàncies de la seva mort? I com van venir a parar fins al cementiri de Sant Sebastià les seves despulles?
La nit del 4 al 5 d’abril de 1938, un any abans de l’acabament de la guerra civil espanyola, el mur del pont de Vallbona–situat al lloc conegut com el Peu de les Costes, a Les Botigues de Sitges, en el límit amb el terme municipal de Castelldefels– es convertí en un insospitat paredó d’afusellament on foren executats vint quintacolumnistes, les restes dels quals (si més no, de la meitat d’ells) són enterrades al cementiri sitgetà. Han passat 76 anys d’aquell episodi, un dels més foscos i macabres de la rereguarda republicana, i encara avui hi ha més interrogants que certeses sobre els fets que envoltaren el succés i les causes últimes que motivaren la matança.
El dia 6 d’abril, una parella de carrabiners que feien la ronda pel Peu de les Costes van advertir que en un dels murs del pont de Vallbona hi havia taques visibles de sang. Les taques s’estenien fins a la platja, on es podien apreciar petits monticles a la sorra. Davant la sospita que hi hagués algun cos enterrat, els carrabiners temptejaren la sorra i descobriren quatre cadàvers. El pas següent fou avisar el seu superior del lloc de Garraf, el sergent Jesús Campos, el qual aquell mateix dia adreçà un escrit al jutge popular de Sitges en què explicava la troballa dels cossos i requeria la seva presència al pont de Vallbona per tal que ordenés l’aixecament dels cadàvers. Mentrestant, l’indret quedaria custodiat per forces del cos de carrabiners.
Les suposicions del metge sitgetà es confirmaren quan els cossos van ser examinats atentament al dipòsit judicial. En els seus informes, els forenses van dictaminar que els dinou cadàvers presentaven diverses ferides d’arma de foc al tòrax o a l’abdomen. A més, gairebé tots tenien un tret o més al cap, la qual cosa portava a sospitar que havien estat executats un a un o, si més no, que se’ls havia rematat per assegurar-ne la mort.
Avui dia encara esfereeix llegir l’informe signat pels doctors Rafael Padrol i Joan Ramon Benaprès, que diu així:
Administració de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
RELACIÓ FACULTATIVA
Sitges a vuit d’abril del mil nou cents trenta-vuit.
Davant el Jutge d’Instrucció i infrascrit Secretari compareix el titular metge forense d’aquest Jutjat Sr. Joan R. Benaprès i Palet, i el Facultatiu Rafael Padrol i Milà, el quals en virtut de la promesa que tenen prestada d’exercir bé i fidelment el seu càrrec.
Relaciona: Que en compliment de l’ordenat pel Jutjat han procedit a practicar l’autòpsia del cadàver numerat amb el número 1, el qual presenta, dues ferides per arma de foc en la regió frontal i una en la part anterior del tòrax.
Cadàver número dos, presenta una ferida per arma de foc en la regió parietal dreta, dues en el tòrax i una en la part alta de l’abdomen.
Cadàver número tres, presenta tres ferides per arma de foc en la cara anterior del tòrax.
Cadàver número quatre, presenta una ferida per arma de foc en l’abdomen, dues en el cap.
Cadàver número cinc, presenta ferida per arma de foc en la regió occipital i una a la regió precordial.
Cadàver número sis, presenta dues ferides per arma de foc al cap i una en el tòrax.
Cadàver número set, presenta ferides per arma de foc; dues en l’abdomen, un en la regió frontal i una altra en el tòrax.
Cadàver número vuit, presenta dues ferides per arma de foc al cap i dues en el tòrax.
Cadàver número nou, presenta dues ferides d’arma de foc en la regió occipital.
Cadàver número deu, presenta tres ferides d’arma de foc al cap.
Cadàver número onze, presenta dues ferides d’arma de foc en la regió lateral esquerra.
Cadàver número dotze, presenta una ferida per arma de foc al cap i dues al coll.
Cadàver número tretze, presenta una ferida d’arma de foc al bell mig de la regió precordial.
Cadàver número catorze, presenta una ferida al cap d’arma de foc i una altra a l’abdomen.
Cadàver número quinze, presenta dues ferides d’arma de foc en la regió nasal.
Cadàver número setze, presenta una ferida [d’arma de foc] en la regió frontal i una en la base del tòrax.
Cadàver número disset, presenta una ferida al cap d’arma de foc i una altra al ventre.
Cadàver número divuit, presenta una ferida d’arma de foc en la regió frontal baixa.
Cadàver número dinou, presenta dues ferides [d’arma de foc] en el coll i una en l’abdomen.