19 cossos i 20 noms
Ricard Conesa / Roland Sierra
 |
| Imatge que oferia el panteó de Sitges als anys quaranta |
Tot i que els cadàvers reberen sepultura al cementiri de Sitges com a desconeguts, no és cert –com afirmen algunes fonts– que fossin enterrats d’amagat ni tampoc en calç viva per tal d’esborrar qualsevol possibilitat d’identificació. De fet, uns quants dies després es va poder saber el nom d’alguns dels morts, gràcies als objectes personals que duien al damunt en el moment de ser assassinats i que llurs botxins ni tan sols es preocuparen de fer desaparèixer.
Per ordre del jutge popular de Sitges, Josep Serra, es confeccionà un detallat inventari de totes aquestes pertinences, que foren col·locades a l'interior de sengles sobres numerats de l'1 al 19, i posteriorment la informació fou enviada a Barcelona. A més, dins de cada sobre es va incloure un retall de roba del pantaló dels cadàvers.
A través dels objectes trobats –entre ells una llibreta d’apunts i diverses cartes– s’arribà a esbrinar que les persones executades havien estat prèviament empresonades al vapor Villa de Madrid, ancorat al port de Barcelona i habilitat com a vaixell-presó pel Servei d’Investigació Militar, el temut SIM (els vaixells Uruguayi Argentina eren també centres de detenció controlats per aquesta organització policíaca). Gràcies als documents es va poder saber igualment que alguns dels detinguts havien ingressat al Villa de Madrid a finals del gener de 1938, on havien romàs fins a la fatídica matinada en què foren duts fins al pont de Vallbona.
 |
| Retall del pantaló d'un dels cadàvers de Vallbona |
Les diligències efectuades d’antuvi a Sitges i més endavant a Barcelona permeteren aclarir finalment la personalitat dels executats i comprovar que tots ells –o gairebé– estaven vinculats amb el quintacolumnisme. Els seus noms i cognoms eren els següents: Jaime Abril Puig, Juan Abrines Busquets, Juan Manuel Benito Ruiz, Joaquín Cabrera Gil, Andrés Calzada Echevarría, Pablo Capella Perpiñá, José Carulla Poch, Carlos Carranceja González, Pedro Cirera Cardó, José Maria Coll Rovira, Jesús Conde Bellón, Rafael Degollada Castanys, Carlos Díaz Bonet, Fernando Echevarne González, Eduardo Espiniella Sánchez, Victoriano Fernández González, Pascual Ferrando Hernández, José Ferrer Recasens, Juan Figuerola Ferré i Antonio Font Masana.
Abans de continuar endavant i parlar una mica més detingudament d’aquests personatges, cal que intentem resoldre una petita contradicció que no haurà passat desapercebuda al lector atent. Fins ara hem parlat sempre de dinou cadàvers; si més no, aquesta és la xifra que consta a la “Diligència d’Inspecció Ocular” citada més amunt i que ha estat parcialment reproduïda Solé sabaté / Villarroya. Així mateix, a Pastor Petit s’afirma que els assassinats foren ”uns dinou”. No obstant això, en cap de les dues obres s’esmenta la llista completa dels morts.
En canvi a la llista que acabem de donar hi ha vint noms. Aquests vint noms són els mateixos que apareixen inclosos dins la “Relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja”. Aquesta relació és un dels documents que el fiscal instructor de la Causa General de la província de Barcelona demanava, amb data 14 d’octubre de 1940, a l’ajuntament de Sitges. Una setmana justa després, el 21 d’octubre, l’alcalde Isidor Cartró i el secretari Josep Mª. Farrerons complimentaven la demanda i enviaven una llista on feien constar quaranta noms i escaig de persones assassinades dins el terme municipal a partir de juliol de 1936, entre els quals hi havia els vint personatges executats a Vallbona. La llista incloïa també una trentena de cadàvers trobats entre juliol i novembre de 1936 i que no s’havien pogut identificar.
Uns mesos després, el 21 gener de 1941, el fiscal instructor de la Causa General de la província de Barcelona adreçava a l’Ajuntament de Sitges un qüestionari en el qual, entre d’altres coses, demanava “los nombres, apellidos y domicilios de los más próximos parientes o familiares” de totes aquelles persones assassinades durant la guerra dins el terme municipal, ja fossin residents a Sitges o no. La llista constava d’un total de setanta-tres noms i la tancaven els vint de Vallbona; el primer d’ells era José Maria Coll Rovira i l’últim, Joaquín Cabrera Gil.
Vint és també la xifra que donen Ros i Pascual, dos antics membres del quintacolumnisme barceloní que estaven integrats dins la xarxa “Luis de Ocharán” i que aconseguiren sortir vius de les presons del SIM. El primer només cita alguns noms, sens dubte els d’aquelles persones amb les quals l’unia una certa amistat, encara que devia conèixer-les a totes o gairebé. Per contra, el segon sí que dóna la llista sencera i aquesta coincideix plenament amb la de la ”Relación de cadáveres...”.
 |
| Panteó de Montjuïc on hi ha enterrats els altres 10 morts del pont de Vallbona |
Tanmateix, si algú s’acosta fins al cementiri, comprovarà que a la llosa que cobreix la tomba no hi ha els noms de tots els cadàvers trobats a Vallbona. De fet només en consten 10: els de Jaime Abril, Juan Arbines, Juan Manuel Benito, José Carulla, Pedro Cirera, Jesús Conde, Carlos Díaz, Pascual Ferrando, Juan Figuerola i Antonio Font. I la resta? La resta foren exhumats el 1950 del cementiri de Sant Sebastià i traslladats a Barcelona, al cementiri de Montjuïc, on foren enterrats conjuntament en un panteó.
Bibliografia
·PASCUAL, Jesús. Yo fui asesinado por los rojos, Barcelona: Gráficas Salvá, 1981.
·PASTOR PETIT, D. La cinquena columna a Catalunya (1936-1939), Barcelona: Galba edicions, 1978 (Punts de referència; 6)
·ROS, Félix. Preventorio D (Ocho meses en la cheka), Madrid: Edit. Prensa Española, 1974-2ª.
·SOLÉ i SABATÉ, J.M. / VILLARROYA i FONT, J. La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939)– I, Barcelona: Pubs de l’Abadia de Montserrat, 1989 (Biblioteca Abat Oliba; 75)