TURISME CULTURAL A SITGES

Fa molts anys que no em canso de repetir que, al costat del turisme de sol i platja, del turisme d’oci (bàsicament nocturn), i del turisme de congressos i convencions, a Sitges li manca un turisme de cultura o, si ho prefereixen, un turisme cultural. Fa onze anys, sense anar més lluny, i amb motiu d’una ruta –organitzada per l’Associació de Guies Informadors de Sitges (AGIS)– sobre el llegat patrimonial renaixentista i barroc que posseeix la vila, vaig escriure un article en el qual acabava dient això:“Sitges, pionera dins el sector turístic en d’altres èpoques, podria tornar a ocupar un lloc preferent si s’apostés de manera clara i decidida pel turisme cultural de qualitat. Per a aconseguir-ho cal un compromís –un pacte– entre tots els agents públics i privats que integren el sector, per tal d’oferir al visitant una sèrie de propostes innovadores, atractives i originals. El més difícil –posseir un patrimoni ric i variat– ja fa temps que ho tenim. Ara només cal saber-lo explotar, saber-lo ‘vendre’ com un dels nostres signes d’identitat més valuosos”.

Sense moure’s de la web, en un altre pestanya trobem el Top 10 de coses a fer a Sitges. D’aquestes 10 coses, moltes ja han caducat fa setmanes, quan visito la pàgina el 10 de desembre. Entre elles, el Festival Internacional de Cinema, la Verema, el Tasta Sitges i La III Regata Canal de Mallorca. Quant a turisme cultural, dins el Top 10, la proposta que més s’hi acosta és la setena: “Descobreix els racons amagats de Sitges”, on es diu el següent –agafin-se fort–:“Passeja pel casc antic i mira de trobar la nostra 5ª Avenida, el blauet de Sitges, a Cristòfor Colom amb la bandera de Sitges (potser era sitgetà, qui sap...)”. Com els ha quedat el cos? ¿Així hem de “replantejar i recuperar el model turístic de Sitges que el va situar com a referent internacional de qualitat”, tal com proclamava l’equip de govern en el seu Pla de Mandat 2011-2015 presentat l’octubre de fa tres anys?

Darrerament s’han catalogat totes les peces escultòriques situades en espais públics de la població i s’ha creat l’anomenat Parc Escultòric de Sitges. Una bona iniciativa(sobretot perquè les escultures catalogades incorporen una nova senyalística i també un codi QR), però del tot insuficient si volem atraure un turisme cultural de debò, un turisme que es desplaça a Sitges principalment per veure una important exposició artística o per assistir a una proposta cultural inèdita i que, un cop aquí, descobreix la resta d’atractius de la vila. Hem d’oferir cultura perquè els visitants vinguin a consumir-la expressament, no perquè se la trobin de casualitat en tombar la cantonada. I dins aquest paquet hi cap tant la música com l’arquitectura, els museus com la cuina, les festes com el teatre. El proper ajuntament que sorgeixi de les eleccions municipals del maig del 2015 ha de tenir clar i diàfan que el turisme cultural és una eina tant per a la preservació del patrimoni cultural com per al desenvolupament socioeconòmic de Sitges.

¿Tan complicat és arribar a uns acords polítics (i després a uns compromisos sector públic-sector privat) que assenyalin el full de ruta a seguir durant la propera dècada? Deixem-nos estar de draps calents respecte al turisme cultural, de repetir tòpics que han caducat fa temps, de discursos en excés pairalistes, i posem-nos a treballar, des d’ara mateix, per trobar fórmules atractives, innovadores i d’interès supramunicipal que converteixin Sitges en una destinació turística cultural de primera magnitud.