Els oficis que s’han perdut
Fa uns dies, tot mirant el cens electoral de Sitges de l’any 1901, se’m va ocórrer començar a comptar quants oficis havien desaparegut a casa nostra en la darrera centúria. I la veritat és que en vaig trobar un munt: alguns es feren fonedissos cap a mitjan segle XX, d’altres van perdurar fins als anys setanta o fins i tot els vuitanta.
El cert, però, és que els nostres fills, a diferència de nosaltres –i no cal dir, dels nostres pares–, no han conegut bona part d’aquests oficis. Un d’ells, per exemple, és el de cadiraire. A la canalla d’avui els costa imaginar que abans hi havia un senyor que feia i/o reparava cadires; ara, les cadires es compren a l’Ikea i, quan es fan malbé, es llancen a les escombraries. Doncs bé: a Sitges, l’any 1901, hi havia un cadiraire que es deia Joan Roig Altimira i que tenia el seu domicili –i possiblement també el taller –al carrer de Sant Domingo número 4.
Hi havia, així mateix, el llauner Lluís Marcet Estebanell, l’espardenyer Jaume Figueras Vendrell, el filador Josep Comas Termes, el cotxer Domingo Petit Portella, i el matalasser Genís Muntaner Barnils, amic de Rusiñol i home de confiança seu, el qual tenia cura del Cau Ferrat quan l’artista estava absent. A més d’això, des de principis del 1900, en Genís tenia una merceria al carrer Major amb el nom de “Botiga del Cau Ferrat”.
El cens del 1901 també dóna notícia del talabarder Ramon Izabal Pena, el pesador Salvador Magrans Magrans, l’agutzil Josep Paulí Planas, i el carboner Enric Sabater Bareny. De carreters, n’hi havia un parell: Joan Esteve Bertran i Joan Gené Pascual, domiciliats a la carretera de Barcelona i al carrer de Sant Bonaventura, respectivament. De sastres, el cens n’esmenta tres: Benito Bartés Bota, Antoni Martí Marcé i el seu fill Antoni Martí Escala.
També hi havia tres rajolers: Pere Margall Roura, Bonaventura Blay Ventura i Josep Raspall Ferret, els quals vivien als carrers del Primer de Maig, del Progrés (avui Illa de Cuba) i de les Ànimes, respectivament. De picapedrers (en el cens es distingeix entre “canteros”i “picapedreros”), en canvi, n’existien sis: Pau Aragonés Riba, Agustí Munté Voltes, Pere Bulló i el seu fill Francesc, Antoni Fígols Vila i Joan Musons Mirabent.
Molt més nombrosos eren els traginers i els pastors. De traginers n’hi havia nou: Antoni Milà Planas, Amadeu Bertran Batet, Joan Serra Nin, Pau Bertran Hill, Ventura Portas Busquets, Pau Bertran Carreras, Joan Freixas Francolí, Joan Planas Arnau i Manuel Portas Albareda.
Els pastors eren vuit: Josep Riera Planas, Ramon Torremorell Rubinat, Joan Batlle Amell, Jaume Jacas Coll i el seu fill Jaume Jacas Capdet, Josep Forment Soler, Pau Figueras Lleó i Llorenç Grimau Vendrell. Dels vuit, quatre vivien al nucli urbà, dos més a la Bassarodona (llavors a mig urbanitzar encara), un altre a la zona del Vinyet i el darrer a la Ginesta. L’ofici de pastor fou desapareixent de mica en mica, tot i que, com mostra la imatge, als anys vint les ovelles encara podien pasturar tranquil·lament pels volts de Terramar; concretament en un solar situat al darrere de la casa Petit, on avui hi ha el Best Western Hotel Subur Marítim.
Per acabar, cal dir que l’ofici que ocupava el primer lloc del rànquing era el de boter, el qual, tot i que aleshores es trobava en franca decadència, encara tenia una certa importància, ja que, segons el cens de 1901, a Sitges hi havia més de quaranta persones que es dedicaven a aquesta professió.