Homenatge a una mestra
El passat 22 de gener es van compliar 25 anys de la mort de la mestra Maria Ossó Masip, el nom de la qual a molta gent li sona perquè des de l’any 2000 li és dedicat un dels centres escolars de Sitges. Maria Ossó fou una dona singular que durant gairebé quatre dècades exercí la seva tasca docent a l’escola pública sitgetana i que deixà un gran record en els centenars de nens i nenes que tingueren la sort de rebre les seves ensenyances i aprendre amb ella les primeres lletres.
 |
| Foto cedida per Remei Milián Micó |
Nascuda a Reus el 13 de novembre del 1905 –l’any vinent farà un segle–, una vegada acabats els seus estudis primaris i de batxillerat, ingressà a l’Escola Normal de Magisteri de Tarragona, on el 1926 obtingué el títol de mestra de primera ensenyança. Després treballà a l’Institut de Puericultura de Reus, fins que la tardor de 1928 féu la sol·licitud per prendre part en les oposicions d’ingrés en el magisteri nacional de primera ensenyança (segons consta al diari tarragoní La Tarde, del 23 d’octubre del 1928). Un cop aprovades, fou destinada a l’escola pública d’El Soleràs, un municipi situat al sud-oest de la comarca de Les Garrigues que no arribava al 900 habitants.
Posteriorment exercí la docència a Sant Sadurní d’Anoia, fins que el setembre del 1934 el ministeri acceptà la seva petició de ser traslladada a l’escola pública de Sitges. Fou també durant aquells anys trenta quan a la vila arribarien un seguit de mestres nacionals que desenvoluparien la seva tasca al llarg de les dècades següents. Ens referim a Emili Picó, Antoni Plana, Daniel Bailo, Enric Valls, Agapita Ortega, Pilar Ricou i Maria Flora Santa Inés. Tots ells donaren un nou impuls a l’escola pública sitgetana, que des del 1933 tenia la seva ubicació al carrer de Santiago Rusiñol, a l’antic edifici que anys abans havia allotjat la societat recreativa La Palma.
 |
| Fons Arxiu Societat Recreativa El Retiro |
D’aquest nou impuls se’n feia ressò El Baluard dos mesos després d’haver-se iniciat el curs escolar 1934-1935. Entre d’altres coses, el setmanari deixa això: “S’ha dotat les escoles d’una màquina d’escriure i s’han posat al punt dues màquines de cosir per a les noies. També s’ha decidit que les classes nocturnes per a adults tinguin una durada de dos mesos més, vista la gran assistència d’alumnes, i s’ha creat l’ensenyança de 4 noves assignatures, una per a noies que es de tall i confecció de roba blanca i labors; les altres són mixtes i abarquen [sic] Llengua Francesa, Mecanografia i Gramàtica Catalana i Comptabilitat”.
En arribar a Sitges, Maria Ossó es feu càrrec del primer curs de pàrvuls, que fins aleshores no n’hi havia hagut cap Influenciada per la metodologia de la italiana Maria Montessori, creadora del mètode educatiu que porta el seu nom, com ha assenyalat Froilan Franco (principal estudiós de l’escola pública sitgetana), la mestra reusenca era partidària que el escolars rebessin l’ensenyament en la seva pròpia llengua.
Durant els anys quaranta i cinquanta, Maria Ossó continuà desenvolupant la seva vocació docent d’una manera sorda i callada. L’any 1960, en inaugurar-se el nou Grupo Escolar de Sitges (l’actual CEIP Barrachina), esdevingué directora les classes de noies i posteriorment de l’escola mixta (1966-1968). Abans d’acabar el curs 1971-1972, Maria Ossó demanà la jubilació. Tenia 66 anys i en portava 40 exercint la docència, 38 dels quals a Sitges. Fou aleshores quan un grup antics alumnes decidí retre-li un homenatge públic i endegà una comissió organitzadora.
 |
| Fons Arxiu Societat Recreativa El Retiro |
L’homenatge se celebrà el 18 de juny del 1972 a la Societat Recreativa El Retiro. Abans, però, se celebrà una missa d’acció de gràcies al santuari de la Mare de Déu del Vinyet, el qual s’omplí de gom a gom per la multitudinària assistència d’alumnes i exalumnes de Doña María, com popularment se la coneixia. La missa fou oficiada per mossèn Ramon Català i en ella intervingué un quartet de corda que interpretà diverses peces musicals. La festa del Retiro començà a les 12 del migdia. Llorenç Serrado fou el mestre de cerimònies de la vetllada, a la qual assistiren un gran nombre de sitgetans que volien testimoniar el seu agraïment a Maria Ossó.
La mestra va rebre multitud de regals, entre ells un pergamí i un aparell de televisió. Acabat l’acte, es féu un dinar al restaurant El Vivero, on Maria Ossó aplegà al seu voltant familiars i amics íntims, a més del conjunt de professors de l’escola. Aquella mateixa nit, un nodrit grup d’antics i antigues alumnes li oferí un sopar a La Nansa, que fou presidit per l’alcalde José Antonio Martínez Sardá.
 |
| Foto extreta de la pàgina web del CEIP Maria Ossó |
Uns dies després, l’Ajuntament de la vila acordà per unanimitat concedir a Maria Ossó la Medalla del Mèrit Cultural de Sitges. Tanmateix, l’acte del lliurament no tingué lloc fins al maig del 1976, ja sota l’alcaldia de Vicenç Ibàñez Olivella, que en l’acte celebrat al saló de plens recordà que ell havia estat alumne seu. Ja jubilada, Maria Ossó continuà vivint entre nosaltres fins a la seva mort, esdevinguda el 22 de gener del 1989, a l’edat de 83 anys.