4 recomanacions molt personals
Com cada any, Sant Jordi arriba ple de novetats editorials. Llibres de tota mena per triar i remenar, i finalment quedar-nos amb el que més ens desperti la curiositat. Tanmateix, a vegades són els llibres els que acaben escollint-nos a nosaltres, no a l’inrevés. M’ha passat més d’una vegada. Davant una portada cridanera, un títol suggeridor o una sinopsi engrescadora m’ha estat impossible resistir-me, i quasi compulsivament –com si el robés– agafo el llibre d’una revolada i el sostinc amb força entre les meves mans, com si algú me l’hagués de prendre inesperadament.
He de reconèixer que Sant Jordi m’atabala una mica. Imagino que li passa a tothom que compra llibres cada setmana En els últims anys, els he adquirit un parell de dies abans, per no haver-me de barallar amb aquelles multituds mig enfollides que cerquen el llibre del mediàtic de torn (amb tots els respectes per l’autor), l’últim premi Planeta o aquell que han sentit recomanar a la televisió de passada, sense saber ben bé si es tracta d’una novel·la, d’un llibre d’autoajuda o d’un poemari. Malgrat tot, l’ambient de Sant Jordi m’encanta. M’agrada veure com els autors signen i dediquen els seus llibres, m’agrada contemplar l’ambient de festa que es respira, m’agrada observar com petits i grans compren i regalen roses...
Aquesta llarga introducció ve a tomb per presentar-vos un petit mostrari de novetats (només quatre, per no fer-me pesat) que es podran trobar el proper 23 d’abril a les llibreries i quioscs sitgetans. Són recomanacions que faig perquè són llibres que he llegit i que, per una raó o una altra, m’han agradat, sense que això suposi en cap moment que algú m’hagi de fer cas i comprar-ne algun. Segurament, com em passa a mi, qui més qui menys tots tenim al cap el llibre –o els llibres– que ens regalarem o ens farem regalar per Sant Jordi.
El primer títol és una novel·la negra de tall clàssic escrita pel corresponsal a Gran Bretanya del diari El Punt Avui. La noia d’Aberdeen, deQuim Aranda. A pocs dies de la Diada del 2013, troben al seu pis de Barcelona el cos sense vida del professor escocès Paul McEwan, assessor del Govern català en el procés cap a la independència. Enmig de l’escàndol, l’advocat Josep Roger Moreno, poder a l’ombra de la Generalitat, envia el detectiu Manel Latorre a Aberdeen per mirar de recuperar la feina del jurista, que sembla haver-se evaporat. Allà, en comptes de certeses Latorre hi troba encara més preguntes: Què hi feia realment McEwan a Catalunya? Quin interès té Moreno en aquest cas? I, sobretot, on és la noia amb qui es veia el professor? Amb Manel Latorre, Aranda crea un personatge del tot versemblant que enganxa el lector de seguida i el fa còmplice de la trama de la novel·la, la qual es desenvolupa de manera ràpida però força ben travada. Recomanable per a lectors a qui els agrada la novel·la negra catalana ambientada en l’actualitat més rabiosa.
La segona novetat ens ve de la mà d’editorial Efadós: L’Esquella de la Torratxa. 60 anys d’història catalana (1879-1939), volum coordinat per Jaume Capdevila i en el qual col·laboren diversos estudiosos de la premsa catalana, crítics d’art i especialistes en literatura popular. Amb unes reproduccions excel·lents –gairebé millors que els originals– i un text amè i entenedor per al gran públic, el llibre commemora els 135 anys de l’aparició del primer número de la col·lecció regular i el 75è aniversari de la seva desaparició com a revista. Una setmana després de l’edició del seu darrer número les tropes franquistes entrarien a Barcelona i prohibirien totes les publicacions editades en català. L’Esquella va ser una revista popular, anava adreçada a un públic obrer i menestral que no llegia la premsa mes “seriosa” de Barcelona. Una publicació, que donava una visió crítica de la societat (sobretot del poder municipal), plena d’imatges satíriques. Recomanable per a lectors a qui els agrada els gravats antics i la sàtira punyent.
El turisme és un dels fenòmens més característics en la construcció de la contemporaneïtat i fins i tot de la modernitat. Tanmateix, segons Estrella de Diego, autora de Rincones de postales. Turismo y hospitalidad, el més interessant del turisme ha estat la manera en què aquesta nova posta en escena massiva dels darrers anys –propiciada per la democratització del viatge– ha canviat la forma mateixa de representar la cultura. Paisatges contaminats, museus plens, monuments il·luminats, productes i fins i tot personatges “típics”, tot s’organitza per a no defraudar les expectatives del visitant. Territori visual per excel·lència des dels seus inicis, el turisme és també una estratègia que modifica la nostra noció del món: hom arriba fins a un indret amb el desig de veure amb els seus propis ulls el que anunciava el fulletó, el diari o el programa de televisió. I és aquí, diu l’autora, on sorgeixen les primeres contradiccions entre veure i mirar. Recomanable per a lectors a qui els agrada reflexionar sobre el binomi Turisme-Cultura.La quarta i última novetat que presentem és Un hombre sin aliento, la novena novel·la protagonitzada pel chandlerià detectiu berlinès Bernie Gunther, creat ja fa 25 anys per Philip Kerr a Violetas de marzo (1989), títol amb el qual inicià un seguit de thrillers històrics ambientats a l’Alemanya nazi (1933-1945). En aquesta ocasió, trobem Gunther treballant per a l’oficina de crims de guerra just després de la derrota alemanya a la batalla de Stalingrad (1943). Al bosc de Katyn, prop de Smolensk (escenari, el juliol-agost del 1941 i l’agost-octubre del 1943, de dues de les batalles més cruentes hagudes al Front oriental) apareixen unes fosses gegantines on hi ha enterrats diversos milers de soldats polonesos. Els rumors diuen que han estat assassinats per l’Exèrcit roig i la NKDV (la policia secreta soviètica, antecedent del KGB).
Joseph Goebbels envia Gunther a Smolensk amb l’objectiu de muntar una gran campanya de propaganda internacional que afavoreixi la causa nazi i perjudiqui el règim estalinista. Com a la resta de les seves novel·les, Kerr fa una reconstrucció minuciosa del context històric, entremig del qual col·loca, tot barrejant-los, personatges reals i de ficció que donen una gran versemblança a l’obra. Després de la mitja ensopegada de Gris de campaña (2011), potser un dels seus títols més fluixos, i del brillant ressorgiment amb Praga mortal (2012), Un hombre sin aliento confirma la bona forma en què es troba l’escriptor escocès i porta a pensar que Bernie Gunther té, encara, moltes aventures per endavant. Recomanable sobretot per a fans de Gunther i per a lectors de novel·la negra amb rerefons històric.
FITXES
Quim Aranda. La noia d’Aberdeen. La Magrana (Col. La Negra). 288 p. 17 €
Jaume Capdevila (coord.). L’Esquella de la Torratxa. 60 aanys d’història catalana (1879-1939). Efadós (Col. Pinzells satírics). 232 p. 32 €
Estrella de Diego. Rincones de postales. Turismo y hospitalidad. Cáteda (Col. Cuadernos Arte). 224 p. 15 €
Philip Kerr. Un hombre sin aliento. RBA (Serie Negra). 576 p. 21 €